Neruda, Pablo: hombre...poeta

Dia 23 de setembre de 1973, el cop d'estat ha triomfat a Xile. Pablo Neruda està malat, i els fets que han esdevingut al seu país les darreres setmanes agreugen el seu estat, no ho suporta, la seva ànima abandona un cos que tot i ser vell, no ho és tant com per abandonar la vida terrenal...Pablo Neruda és mort.
(això ho escric el dia 23 de setembre, però és tan tard que ho publicaré demà dia 24, més que res per poder ampliar, les dades)

Recordo molt clarament el primer llibre que vaig tenir a les mans del poeta, era: Los versos del capitán. en una edició de l'editorial Losada (quants llibres van arribar a tenir les meves mans d'aquesta editorial!). Tenia jo 16 anys i no havia sentit a parlar mai d'aquell poeta, m'ho va deixar un company de classe a l'institut, eren classes nocturnes i jo era un mamelló al costat dels companys i companyes tot@s més grans  que jo. Aquell noi parlava amb emoció dels versos allà continguts, els rellegia un i altre cop posant un èmfasi no sempre adequat, però que ajudava a entendre que el poeta ens deia coses importants que calia escoltar o llegir.

Però jo encara llegia novel·letes be Martín Vigil, aquell capellà ficat a escriptor que captivava els adolescents amb els seus escrits on pretenia donar lliçons de vida...què manipulats estàvem! Tanmateix les llavors no van caure en terra erma i quan es van publicar les memòries del poeta -recordeu- "Confieso que he vivido" les vaig comprar amb interès recordant aquells versos escoltats a classe. Fou l'inici d'una gran  amistat. Aquelles paraules tan clares explicant el com i el perquè de tota una vida, fins i tot com va fer-se afikiat del PC xilè em van seduir i volia més, el volia tot. Savia que li havien concedit el Nobel, però això personalment no m'importava gaire. n'hi havia molts que ni els coneixia i d'altres que eren insuportables per a mi (aleshores jo tenia 18 anys), però Neruda era altra cosa. la pena era que trobar els seu llegat era complicat, és cert que existien els llibres de la Losada, però no sempre trobaves el que volies...calia esperar el final de la dictadura. Si fem memòria (sempre és un bon exercici) recordarem que sent cónsul del seu país durant la nostra guerra incivil va noliejar un vaixell per fer fugir a més de 4000 republicans espanyols.

...i així van anar arribant noves edicions de la seva obra i podíem gaudir dels seus versos. Jo en parlava sovint d'ell, cosa que feu que un dia una personeta molt estimada, que ja m'havia signat una dedicatòria a les memòries, arribés a mi amb un volum bastant gruixut envoltat de paper de regal que vaig obrir ràpidament trobant-me la que per a mi és la seva obra millor: Canto general. Quin llibre, quantes emocions segons avançava la lectura, encara el conservo com un dels meus tresors de la biblioteca personal.

Recordo que a la dedicatòria hi havia un deix d'enyor o comiat, no sé, clar que era el temps en què jo feia la "puta mili" i ens veiem poc, però compareu segons els anys de cada obra.

Bé, coses que poc tenen a veure amb el poeta, ho sento, però els records em traeixen a vegades.

 

Un breu esbós biogràfic de Neruda fet a la Tv del seu país: Aquí

Ara ja hi ha edicions de la seva obra completa en quasi tots els formats, també en col·leccionables a un preu assequible, però que cal esperar a una reedició per trobar-los-hi. També es troben audio-llibres amb poemes llegits pel mateix autor i multitud de gravacions d'artistes que canten els seus poemes, dels quals jo recomanaria el disc de Paco Ibañez i el de Mikis Theodorakis que fa una versió quasi simfònica amb versos del Canto general, una petita joia.  Es clar que també hi són els cantants i conjunts sud-americans que fan bones versions de la obra de Neruda. Aquí us deixo una mostra de Theodorakis i de Quilapayun.

Més, aquí.