Mercè Rodoreda era una barcelonina de soca-rel, que l'any 1939 va desarrelar totalment. Us sona la paraula:exili?. Va nèixer un 10 d'octubre de l'any 1908, fou l'única filla d'en Andreu Rodoreda i na Montserrat Gurguí, fill de Terrassa ell, de Bunyol, ella. Vivia en una torre del barri de St. Gervasi amb els pares, un avi vidu -que seria una gran influència per l'autora- i un germà de la mare, en Joan qui, amb el temps, seria el dolent de la història. L'economia de la casa no era tan bona com cabria esperar, això va traduir-se en breus estades escolars per la nena i l'empenta al fill Gurguí perquè fes les Amèriques. Així doncs, amb l'excusa que la nena ho aprenia tot de seguida va deixar els estudis formals, però aixo no la va fer deixar la dèria literària, escrivint cartes, per exemple, a l'oncle mitificat d'Amèrica que acabava amb un:Visca Catalunya. L'oncle torna i el dia que ella compleix 20 anys es casen , no sense la vènia del Papa per allò de la consanguinitat. Viatge de nuvis a París, on ella es reafirma en allò que ja sabia: el seu oncle-marit és un avar que no compleix les expectatives...Al cap d'un any neix l'únic fill: Jordi, tanmateix el matrimoni és massa desigual -són 14 anys que els separen-, però es traslladen a un altre carrer també a St. Gervasi.
Però la Mercè escriptora, on era? Va fer-se deixebla d'en Delfí Dalmau per tal d'aprendre la llengua catalana, el qual la introdueix en una mena de periodisme a la seva revista Clarisme. L'any 1932 publica la seva primera novel·la: Sóc una dona honrada? en una edició que pagà -vés per on- el marit. Però ella és jove, de bon veure, presumida, bastant coqueta, amb un riure esclatant que pot neguitejar a més d'un o una,,,Es congria el que serà la seva tragèdia i encara ara provoca urticària: una vida sentimental variada.
Als anys 30 publica tres novel·les més: Del que hom no pot fugir (1934), història melodramàtica d'una noia que fuig a la muntanya per oblidar l'amor del seu tutor; Un dia en la vida d'un home (1934), Infuïda per una novel·la recent de Francesc Trabal; Crim (1936), una mena d'història de lladres i serenos molt de moda en aquells moments; i Aloma (1938), Premi Crexells el 1937 de la que el mateix Trabal va comentar al setmanari Meridià: "No és una novel·la més, ni menys encara d'un novel·lista dona. És, i confesso la meva alegria de poder-ho proclamar ben alt, la primera novel·la per la qual si calgués em faria a bufetades amb qui volgués discutir-la. És la novel·la que ens fa quedar millor a tots plegats i que situa la nostra producció actual en un pla honorable al costat de les altres literatures...."
 | |
| Quatre de les cinc obres mencionades en primera edició |
(CONTINUARÀ)
