Acabada la biografia de la Woolf era difícil triar una nova lectura que omplís les estones de lleure o, simplement, de descans després d'hores de feina estressant en aquella cofurna en què em passo la major part del dia a fi de guanyar-me les garrofes. Em passa molt sovint, deixo una lectura i el plaer que m'ha proporcionat em fa sentir abromat per la següent que pretén fer oblidar l'anterior, crec que és un comentari que ja he fet més d'una vegada.
Per això vaig decidir-me a llegir la última novel·la de Javier Marias:
Así empieza lo malo.
 |
| Portada del llibre |
Fa molt de temps que llegeixo aquest autor, fou seguint una ressenya en què afirmaven que li havien concedit el premi de la critica per la novel·la "Corazón tan blanco". No sabia (no en sé gaire més hores d'ara) res d'aquell home, ni em sonava el seu nom, però era un temps en el qual jo buscava noves experiències lectores, canviar d'aire, experimentar noves emocions que no sempre ho van ser, cal dir-ho. Era la primera meitat dels 90 del segle passat. Vaig trobar i llegir l'obra i he de dir que em produí una sensació rara, els sentiments eren contradictoris, podia afirmar que era una gran troballa i també que allò no ho tornaria a llegir mai més, però el que és segur, i encara ho és avui després de llegir moltes de les seves novel·les, és que no et eixa indiferent: escriu amb una prosa diferent, fa servir els mots adequats a cada moment, evita els neologismes i les seves descripcions, recargolades més d'un cop, et deixen davant de les escenes com si fossis present en el moment...però tot amb un llenguatge que a vegades dóna la sensació de pedant -tot i que no ho és- perquè no és molt normal en l'ús que fem avui dia d'ell. (Recordeu que tot el que dic i opino ho faig des del més particular dels coneixements que tinc sobre literatura, en breu: un llibre és bo si m'emociona o em tramet algun sentiment i dolent si es fa feixuc de llegir i no diu res que em faci alegrar el dia que el llegeixo. Fàcil, no?). A "Corazón tan blanco" el van seguir "Mañana en al batalla piensa en mi", "Negra espalda del tiempo", la novel·la editada en tres volums en un principi i ara trobable en un de sol: "Tu rostro mañana" que a mi em va agradar molt, "Los enamoramientos" i d'altres, totes amb un bon regust de boca en acabar de llegir-les, malgrat l'amargor d'alguna de les històries.
 |
| Obres de l'autor |
|
Ara ja he acabat la lectura d'aquesta darrera obra i torno sentir allò de sempre amb Marias, intento esbrinar el per què ho diu d'aquella manera i no d'una altra, però no abandono la lectura i, com deia el meu fill petit: "de ben segur que t'agrada perquè avances bastant cada dia..." Efectivament ha estat una lectura agradable i profitosa. Us deixo un enllaç amb una crítica que van fer al diari "El País":
http://cultura.elpais.com/cultura/2014/09/17/babelia/1410947959_650791.html.
Naturalment no és gaire negativa, més tard van apostar per ell com el millor llibre de l'any, cosa que no comparteixo, però ja se sap que les votacions entre col·legues són una mica "estranyes".
 |
| Javier Marias |
Són molts els que afirmen que aquest autor no diu mai res de nou, tot es previsible...Bé, només dir que en la ficció és fàcil dir coses semblants de qualsevol escriptor-a, com he dit més amunt, a mi m'agrada i per això està aquí. Tasteu-lo i decidiu, que de gustos hi ha molts i per a tothom.
