Els anys 30, no cal negar-ho, van ser anys convulsos dins de la nostra història. La biografia de la nostra autora en aquells temps també ho fou, era jove i amb moltes ganes de menjar-se el món per evitar que el món se la mengés, a ella. Compagina la seva labor periodística amb l'escriptura de les novel·les, com ja vam veure; i ja començava a comptar dins el món literari, segons diverses fonts. Encara que no se sap del cert també se li suposen amors amb un personatge de l'època com fou Andreu Nin. Arriba el 19 de juliol i toca sindicar-se, ella ho fa a la comunista (U G T), a més entra a treballar a la ILC (Institució de les lletres catalanes), depenent de la conselleria de cultura de la generalitat, però impulsada per una colla, dita el Grup de Sabadell, on hi havia: Francesc Trabal, secretari; Armand Obiols, redactor de Revista de Catalunya, editada per la ILC i Joan Oliver/Pere Quart, director general de les publicacions. Déu n'hi do! Ella farà de secretaria del director. A més durant la guerra va tenir una gran activitat en emissions de ràdio i col·laboracions (contes) en publicacions periòdiques.
Arriba el gener de 1939, les tropes revoltades arriben a les portes de Barcelona i Carles Pi Sunyer recomana deixar la ciutat a tot aquell compromès amb la República. El dia 23 surt de la conselleria un bibliobús i un autobús carregats d'intel·lectuals, entre els quals, Mercè Rodoreda, que havia sortit de la casa del C. de Balmes, on s'havia traslladat perquè les relacions amb el marit no eren les més bones.En altre indret Armand Obiols també deixava enrere muller i filla. Es diu que conduïa Joan Oliver -no està provat- i el camí marcava una única direcció: França.
(Una de les excuses de la cacera contra ella era dir que va aprofitar la victòria de les tropes franquistes per marxar a l'exili i així tenir l'excusa per donar per acabat el seu matrimoni que no funcionava)
Primeres setmanes a l'exili. Mireu com ho explica la Pessarrodona al llibre Donasses.
 |
| Marta Pessarrodona: Donasses-DestinoBarcelona-2006 | |
De la mateixa autora (Pessarrodona) recomano el llibre: Mercè Rodoreda i el seu temps, Rosa dels Vents-Barcelona-2005, d'on he tret aquesta imatge que em sembla molt representativa de tot el que es diu aquí.
Però n'oblidem que eren temps de guerra i, malgrat l'amor, la mort també els rondava mentre viatjaven per terres franceses. Si podeu cerqueu el relat: "Orleans, tres quilòmetres". Allà descriu amb exactitud un bombardeig dels avions sobre la ciutat vist per un matrimoni de refugiats que s'instal·len en una casa a les afores de la ciutat. Fa una mica de feredat el que explica.
Acabada la guerra les coses evolucionen cap a millor, però això serà tema de la tercera entrega.
(CONTINUARÀ)
