Són moltes les interpretacions que s'han donat de la lectura o el visionat de l'obra, hi ha gustos per a tot. la meva opinió es va quedar amb el fet que era una novel·la més de SF. amb intencions psicològiques que no m'acaben d'arribar. Entenc certs missatges subliminars que poden estar darrere d'allò que l'autor ens explica, però no em diuen res de nou si posem el nostre cervell en funcionament. No obstant fa de bon llegir i de millor mirar...És de les poques adaptacions que em van impressionar -encara ho fa- a la pantalla. Dintre d'aquesta temàtica hi ha d'altres títols que han esdevingut quasi mítics, encara que alguns ho han fet amb més facilitat que d'altres, recordeu "Blade Runner" basada en el relat "Els androides somien xais elèctrics?", quan Ridley Scott la presentà ningú donava 1€ per ella, tot i la narració ja coneguda. Recordeu això.
Molts van llençar flors i violes davant la versió cinematogràfica de la novel·la catalana per excel·lència "La plaça del Diamant", cosa que només s'entén des d'una visió sentimentaloide que la senyora Rodoreda no va posar a la seva obra, passa sovint i és una pena. I no és una versió massa desencertada, però quan has llegit l'original...El mateix podria dir d'aquell primer best-seller d'Umberto Eco: "El nom de la rosa"; en van fer una bona pel·lícula, però la narració ens portava molt més enllà d'una trama amb assassinats misteriosos dels quals un monjo espavilat va desenfilant la solució.
També hi ha les grans adaptacions del llibres de viatgers o aventurers que volten pel món per descobrir noves terres o simplement per trobar-se ells mateixos. Així de cop em venen al cap dos grans escrits de diferents moments i experiències, però totes dues són bones històries que, un cop passades a la imatge no perden res de la seva èpica o transfons. Parlo dels diaris de l'explorador rus V. Arsèniev que ens explica els seus viatges per la taigà russa a la recerca de nous coneixements del territori on ens explica la forta relació que mantingué amb un caçador que van trobar durant el seu viatge i que els va acompanyar i fer de guia: Dersú Uzalà. I també del reportatge que un periodista, Jon Krakauer, va fer sobre la desaparició d'un jove de la classe mitjana americana que ho abandonà tot (quan dic tot, vull dir tot) per fer camí "Cap a terres salvatges", en una aventura sense retorn que mai ningú va arribar a entendre. Ambdós films reflexen
fidelment l'esperit dels escrits (amb certes permissivitats que pretenen fer-los una mica més amens), i tant A. Kurosawa com Sean Penn realitzen un bon treball d'adaptació
Personalment recomano tants els llibres com les pel·lícules. Costa de troba'ls, però no és impossible.
El llistat es faria interminable si afegim la sèrie negra, llibres i films que han agradat multitud d'espectadors o de lectors, encara que no em queda gaire clar que segueixin un camí d'anada i tornada, ho dic per experiència pròpia, ja que he vist pel·lícules que al provar de llegir la novel·la que les inspirava no he pogut avançar gaire. Qüestió de gustos, suposo! Una tria: "El tercer home" "El falcó maltès", "Collita roja", "La gran dormida", són títols que em van agradar a les dues versions, l'autor ajuda, oi?
Acabo per avui amb les versions dels clàssics que he vist, se n'han fet moltes pel·lícules basades en clàssics, personalment, poques d'elles m'han atrapat o m'han fet gaudir com ho va fer l'original de paper, tot i que reconec que alguna em va enganxar com a pel·lícula si no pensava gaire en la novel·la, com, per exemple, les versions que s'han fet de les novel·les de l'autora anglesa Jane Austen: "Orgull i prejudici" "Sentit i sensibilitat". "Jane Eyre">"Alma rebelde" també em va agradar en la versió que va fer Orson Welles.
Tanmateix si posem l'ull crític en els clàssics més propers: Don Quijote, Tirant lo blanc...crec que el fracàs ha estat total gairebé sempre. Penso que són personatges massa complexos per poder reduir-los com es fa a qualsevol film. Realment no sé si han col·laborat gaire a millorar la lectura dels seus homònims, l'últim "Tirant" va fer que s'editessin nous exemplars, però que es llegís més no és tant segur. Sobre el "Quixot" encara estic esperant la gran adaptació que penso no arribaré a veure, però no perdo l'esperança...
Ha estat un selecció molt petita de llibres adaptats, són milers les versions i ja he dit -ho he dit, oi!- que hi ha moltes adaptacions que ni les conec, cosa que fa que la meva visió sigui restringida. Malgrat tot sempre recomanaré llegir l'original i després direm allò: "El meu plat, la meva pel·li i el meu llibre favorit se'n diuen igual: Tomàquets verds fregits", us sona?
Que les bones lectures us acompanyin cada dia!
