Vacances

No sé si a tothom li passa, però quan en parlo són molts qui afirmen que es troben en situacions semblants. La lectura, diguem-ho d'entrada és una addicció que costa de superar, un cop hi caus no saps com deixar-la, però hi ha moments que et sents saturat o, potser, tan penjat d'allò últim que has llegit que et sents incapaç d'agafar un nou llibre durant un període  de temps indefinit: dos dies, dos mesos, un any...bé tan llarg no m'ha passat mai, però un mes si que l'he passat sense tornar a una lectura  agradable i profitosa, i ho dic així perquè en aquell temps si que n'he agafat llibres per llegir, però no havia manera de concentrar-me en allò que tenia davant, encara dominava la ment el record de la lectura anterior que volia donar més moments de felicitat o terror, que de tot hi ha i si no em creieu proveu de llegir la novel·la de Jonathan Littell: Les benignes. Una gran narració de les atrocitats fetes pels nazis, molt ben escrita amb un estil directe i sincer, tant que quan deixava de llegir havia d'anar a dutxar-me per treure'm de sobre tota aquella sang que s'escampa al llarg de les seves pàgines. Però avui el tema és un altre.

De fet quan em trobo en aquesta situació encara no sé com sortir-me'n més ràpidament. He trobat, això sí una solució que, sense ser la ideal, ajuda prou bé a fer el salt dins el buit que et queda rere una bona lectura que voldries continuar, però que ha arribar al final. Us explico.

Fa uns quants anys, crec que va ser el 2008, vaig llegir una ressenya al suplement "Babelia" en què parlaven de lectures per l'estiu. Entre altres tòpics que cada any es recorden també n'hi havia un que feia referència, com no, a la novel·la negra. Jo no era molt amant d'aquest gènere, preferia veure'l al cinema abans que llegir-lo, però vaig llegir les recomanacions que l'autor ens donava per passar un estiu acompanyat de diferents inspectors de policia, amb diferents nacionalitats i, fins i tot, gènere: hi havia alguna dona entre tots ells. Recordo que em va sobtar llegir allò que deia sobre un escriptor suec que feia alguns anys havia fet famós un personatge lligat a la policia que resolia els casos d'una manera diferent, quasi diria que més humana, tot això amanit amb un entorn en què se'ns mostrava una societat que no era tan idíl·lica com ens havien ensenyat. A més es reeditaven les seves "aventures" en edició de butxaca molt assequible a les carteres i de fàcil portar a la platja o la muntanya...Reconec que tot això em va engrescar i quan vaig anar a la llibreria, passats uns dies, vaig recordar la ressenya i vaig buscar el primer d'aquells llibres que explicaven els successos  que resolia l'inspector Wallander allà al Sud de Suècia, tot escrit per un autor que em va fer canviar la idea que tenia sobre la novel·la negra: Henning Mankel. I aquí arribà el meu antídot, quan em trobava en moments de buit, la solució era agafar un d'aquests llibres que pots llegir amb la ment ocupada perquè t'ho explica tot tan bé que no has de pensar gaire, només passar fulls i llegir.Tanmateix si ets una mica crític t'adonaràs que entre línies hi ha molt més que un cas del fet divers, l'autor reflexiona sobre el racisme, els poderosos que es creuen intocables, la violència de gènere i moltes més coses, però a mi m'agrada el fet que tot passa en un país on la llibertat és per damunt de totes les coses. 

L'autor i el primer llibre de la sèrie Wallander

Els best-sellers i les novetats editorials (tret dels autors novells i les de petites editorials) no són sants de la meva devoció, m'estimo molt més els clàssics i aquells autors que ens han deixat una obra consolidada, però que encara no he pogut completar. Tanmateix, després de iniciar la lectura d'aquest Mankell he fet les paus amb aquests tipus de novel·la i ara tinc altra sèrie (també nòrdica) que també apassiona i no pots deixar quan comences un llibre de Jo Nesbø explicant  els casos del policia Harry Hole. He de dir que no seran mai un llibre de capçalera,però a mi m'ajuden molt a travessar aquests buit que tinc quan deixo una bona lectura i això per a mi és un plaer en certs moments

L'autor i el primer llibre editat aquí a casa nostra.

Encara som a l'estiu, a mi em van arribar en moments com aquests, us atreviu a compartir viatge amb aquests autors, molt diferents, cal dir-ho, les generacions marquen, però amb un fons que tots dos trepitgen  fort. Els trobareu en edicions normals, de butxaca i a més en edicions de promoció, molt barates.