Sí, estem vius perquè arriba un dia en què morim. I això passa a tot ésser viu, també a nosaltres, els humans. I els escriptors no són part exempta d'aquesta afirmació. Així aquest cap de setmana ens han deixat dues personalitats molt diferents entre elles, però que a mi m'han apassionat amb la seva obra. L'un, més prolífic que l'altra, tenia més obres editades, tot i que, personalment, només he llegit les seves novel·les, que voleu que us digui, la semiòtica no em va gaire i de ben segur que serà molt important, però jo només sóc un afeccionat a la lectura de literatura, però em la seva vessant de narrativa o poesia, tot i que llegeixo molt assaig, però sempre de temes d'un interès remarcable per a mi. Estic parlant de n' Umberto Eco, que amb la seva primera incursió a la narrativa, El nom de la rosa, em deixà atrapat des de la primera plana, sense importar-me -ans al contrari- les seves llatinades, ni les incursions a la història real d'aquella baixa Edat Mitjana que tracta de descriure embolicada en una narrativa d'intriga i misteri digna d'un trhiller actual. Després arribaren "El pèndol de Foucault, L'illa del dia d'abans, Baudolino...fins a la darrera, Número Zero que tinc pendent de lectura. Les opinions sobre la seva obra estan molt dividides entre els lectors de classes populars, tot (és una opinió personal) crec jo pel fet que la primera era fàcil de seguir si només et centraves en el cas dels estranys assassinats de l'abadia, però les altres demanaven una mica més d'atenció.
L'altra desaparició d'aquest cap de setmana, la Harper Lee, només tenia publicada una obra fins l'any passat, molts la coneixem, parlo de Matar un rossinyol encara que no tothom sàpiga que l'autora fos aquesta dona riallera del Sud del USA. L'any passat es va editar una segona novel·la Vés i aposta un sentinella que seria com una seqüela de la primera. Del "rossinyol" Robert Mulligan va fer una versió cinematogràfica protagonitzada per Gregory Peck fent el personatge d'Atticus Finch que està gravada en la memòria de molts de la meva generació, per molts motius, però a mi em va impressionar l'educació i el saber fer d'aquell home amb els fills i la gent del seu entorn. Jo volia ser com ell.
