Abans de res desitjar un BON ANY a tothom que treu el nas per aquesta pàgina. Primer de tot la correcció i la bona educació...
Fa més de dos mesos que no entra res de nou, ho tinc una mica abandonat aquest --i l'altre també--, blog. No ha estat per manca d'interès o res semblant, ans, al contrari, volia deixar acabada de llegir la biografia de la Virgínia Woolf que arrossegava des de la primavera, però que no volia acabar perquè m'agradava tant la seva lectura que l'anava prenent de mica en mica per allargar el final. Tanmateix les coses són finites i la lectura d'un llibre no es pot alentir fins al punt de deixar-la sense fer i això em passava les últimes setmanes fins que vaig dir-me que prou, allò no podia seguir d'aquella manera. I així vaig aturar qualsevol altre entreteniment i vaig dedicar les poques hores que tinc lliures a llegir i donar per acabada l'obra que tenia a les mans.
Són gairebé 900 pàgines, però si tens una mica d'interès per la Woolf se t'aniran passant com aigua entre els dits de la ma. Una lectura agradable, plena de referències a l'obra deixada per l'autora de "Mrs Dalloway" que ajuden a entendre millor, o potser amb una altra mirada, el què, com i per què d'una vida dedicada en cor i ànima a escriure i fer-ho be, sense concessions a res ni a ningú, cosa que produí una obra, a vegades difícil, però magnífica en el seu conjunt.
No havia llegit mai res d'aquesta senyora: Irene Chikiar. No en tenia cap referència, però quan vaig veure el llibre al prestatge de la llibreria ni se'm va ocórrer mirar qui escrivia aquella biografia, m'interessava la biografiada i prou. (Tinc també la biografia autoritzada que li'n va fer el seu nebot Quentin Bell a demanda del seu marit, ja vidu, Leonard Woolf, però volia noves visions de la vida d'una dona valenta i decidida sense educació escolar que va saber navegar per unes aigües turbulentes -les de la seva societat victoriana, l'esclat de dues guerres mundials i per sobre de tot això la seva bipolaritat mai diagnosticada com a tal- i va assolir
fites inimaginables per a una dona en aquells temps, cosa contra la qual va lluitar tant des de la seva obra com personalment i malgrat això mai es va declarar com a feminista, tot i que participava dels actes que aquestes organitzaven.) Ara, un cop llegit el llibre, donaria bones referències de la senyora Chikiar, m'ha agradat molt la seva prosa, concreta, real i ben lligada amb la història que ens està explicant, amb les poques notes necessàries a peu de pàgina, que es deixa llegir amb facilitat i suficient interès per no abandonar la lectura. A més la biografia dividida en capítols que abasten un per un els anys de la protagonista ens transporten amb facilitat a entendre els fets de cada moment.
En aquest país nostre no estem acostumats a llegir grans biografies, i no se n'editen tampoc gaires o gaire bones, però de tant en tant apareix alguna que ens fa sentir una mica més a prop del personatge aquell pel que estem interessats. (No entenc per què es fan tantes biografies de personatges que han fet tot el possible per destruir el seu món: feixistes, nazis, dictadors. Realment són interessants les vides d'aquests energúmens?) Ho deixo aquí.
Desitjo que la continuïtat sigui més seguida aquest nou any!!!
